Després d’haver visitat Ayutthaya i Sukhothai vaig sortir de la ruta mainstream per a fer una visita a Mae Sot que, tot i que hi tenia especial interès, tant de bò no hagués necessitat fer-la.
Vaig venir a aquesta petita ciutat a la frontera amb Myanmar (Birmània) per a conèixer un lloc sense turisme, però sobretot per veure i profunditzar una mica en la realitat dels refugiats birmans i, també, poder visitar l’ONG Colabora Birmània.
Al no ser un lloc turístic és complicat trobar algú que parli anglès, cosa que dificulta bastant la vida diària, però amb mímica, google translator i una mica de bona voluntad s’arriba a tot arreu. Ah! I els gossos d’aquesta ciutat em tenien especial mania, vaig arribar a la conclusió que per la barba.
Aquesta entrada serà bastant curteta, no és una ciutat turística i vaig anar-hi amb altres finalitats que no veure coses boniques. Us explicaré un parell de coses que es poden fer a Mae Sot i als voltants, però no profunditzaré gaire en la realitat dels refugiats, la problemàtica birmana ni la tasca de Colabora Birmània. Per això arribarà un article més extens en que intentaré anar una mica més enllà en aquest problema.
Situada a la frontera amb Myanmar, és el pas fronterer més habitual des que es va construir el primer Friendship Bridge el 1997 i es va ampliar el pas fronterer el 2000.
Té una població total de poc més de 50.000 habitants, però la xifra de refugiats oscil·la entre 70.000 i 100.000.
La seva economia es basa fonamentalment en la importació i exportació de productes amb Myanmar a través del punt fronterer.
Existeixen dues opcions per arribar a Mae Sot:
Mae Sot compta amb un aeroport amb vols des de l’aeroport de Don Muenag, si bé és cert que el preu que vaig trobar era altíssim.
L’altra forma és en Van des de Tak, la capital de la província, en surt una cada mitja hora (que a la pràctica és quan els hi ve de gust) des de l’estació d’aubotusos de Tak per un preu de 100THB. El trajecte és d’una mica més d’1 hora aproximadament, i ja veureu que la policia us atura diverses vegades per a demanar el passaport i veure on aneu abans d’arribar a Mae Sot. Per arribar a Tak haureu d’anar a l’estació d’allà on us trobeu i preguntar horaris i preu, al ser capital de província està ben connectada tant amb Chiang Mai, Bangkok i també Sukhothai, a uns 120km.
Existeix també un Green Bus directe de Mae Sot a Chiang Mai, però des de la COVID només surt els dissabtes. De la mateixa manera n’hi haurà fins a Bangkok, però no puc dir-vos quins dies ni amb quina freqüència. A 12go.asia i alguna altra web que he mirat tampoc apareixen.
Si bé, com us he dit, Mae Sot mai ha estat un indret turístic, la COVID ha arrasat bastanta de la infrastructura amb la que comptaven. Actualment, existeixen unes poques Guest House i algun hotel, amb preus proporcionalment bastant elevats.
Les opcions que teniu és allotjar-vos pel centre de la ciutat i tenir els serveis a prop, o bé buscar algun resort dels dels afores, amb preus més elevats, i comptar amb una moto per a poder-vos moure.
Jo em vaig quedar a RetroTwin House i, tot i l’elevat preu, puc recomanar-la. El personal és amable, les habitacions estan prou bé, al costat del carrer principal i tenen servei de lloguer tant de moto com de bici.
Com us comentava, jo vaig acostar-me a Mae Sot amb una finalitat bastant concreta. A més a més, durant la rainy season, moltes de les Waterfalls tenen l’accés barrat i, la COVID també s’ha emportat per davant algunes atraccions que ara es troben en estat d’abandonament, com les Hot Springs.
Els dies que vaig ser-hi i vaig tenir lliures em vaig dedicar sobretot a recórrer la ciutat i quedar-me amb la seva realitat, però us deixo també un parell de coses interessants que podeu fer pels voltants.
Simplement, camina una mica per la ciutat, veuràs que no té gaire a veure amb la Tailàndia que hauràs vist fins aleshores. En ser un lloc menys turístic la pobresa s’amaga menys i, a més a més, podràs veure la barreja de cultures birmana i tailandesa en gairebé qualsevol racó.
També podràs trobar temples com el Wat Mani Phaison i el Wat Chumphon Khiri.
Un dels punts més interessants de Mae Sot és el mercat central. És bastant gran i podràs trobar-hi tota mena d’espècies, animals i productes típics birmans.
La barreja de cultures aquí també està mol present i és palpable en gairebé qualsevol racó.
Obre de primera hora del matí fins aproximadament les 20-21h. També teniu un night market per a sopar.
Highland Farm Gibbon Sanctuary. Situat a uns 50 km. de Mae Sot. Una dona gran i, pel que he llegit, bastant simpàtica el regenta. Podreu veure els gibons dels que cuida i us explicarà els problemes als quals s’enfronten. També té cura d’altres animals que podreu veure durant la visita.
Ambdues atraccions situades a Mae Kasa, a uns 15km de Mae Sot i que pots aprofitar per veure juntes si agafes una moto i vas per la zona.
Aquestes hot springs, pel que vaig trobar, actualment es troben bastant abandonades i, segons quina època de l’any sigui, potser no pots arribar a la waterfall.
Aquesta ONG fundada el 2008 té diferents projectes als voltants de Mae Sot centrats a ajudar els refugiats birmans. Entre ells la Chicken School i Km 42 learning center, que vaig tenir l’oportunitat de poder visitar.
No tenen projecte de voluntariat, però si us poseu en contacte amb ells estaran encantats que els visiteu i ensenyar-vos els projectes. Us recomano molt aquesta visita i apropar-vos una mica més a una realitat tan diferent com aquesta.
Aquí us deixo la web de l’ONG per a què pugueu fer una ullada.
Com us comentava, quan tingui tota la informació que necessito redactaré un article centrat en la problemàtica birmana i el que es troben els refugiats en arribar a Tailàndia.
I fins aquí l’entrada de Mae Sot. Curteta i concisa com us havia promès. D’aquí ja sí que torno a la ruta mainstream de Tailàndia i vaig cap a Chiang Mai, una ciutat que va ser amor a primera vista i en la que vaig passar-m’hi gairebé 20 dies perque m’hi trobo com a casa. A la propera entrada us explico per què. Ens veiem allà!
Qualsevol dubte us llegeixo al comentaris. I no oblideu subscriure-us i seguir-me a les xarxes socials com @passsejantlabarretina.