I amb un somriure de felicitat que no em cabia a la cara, per fi vaig deixar Bangkok, el seu caos i la seva ingovernabilitat. Vaig anar cap a un lloc més tranquil i també menys turístic en estar fora de la ruta mainstream de la Tailàndia “mochilera”: Khao Yai.
A partir d’ara, començaré els articles amb aquesta secció com a impressió general per després desenvolupar:
BARRETINAPPROVED?
Un sí rotund.
No espereu coses superextraordinàries, però la veritat és que és un lloc preciós i que val mol la pena visitar. Si llegiu l’article i la part de què vaig veure, entendreu per què.
Està mol a prop de Bangkok, però us diria que, si teniu temps, no feu una excursió d’un dia d’anada i tornada. Dediqueu-li com a mínim un parell de dies.
DADES GENERALS SOBRE KHAO YAI
Sense enrollar-me gaire us dono 4 dades generals:
- Khao Yai va ser el primer parc nacional declarat a Tailàndia l’any 1962, el tercer més gran del país i part d’un complex més gran protegit com a patrimoni natural per la UNESCO.
- Està situat a uns 180 km. Al nord-est de Bangkok i pot arribar-s’hi tant en tren com en cotxe o van (més avall us explico com).
- La muntanya més alta és Khao Rom, amb una alçada de 1351 m.
- És un dels últims punts de Tailàndia on encara es poden veure elefants en llibertat. A més a més d’altra fauna com gibons, micos, cérvols, ossos i tota mena d’aus. No es veuen tigres en llibertat des de 2002.
COM ARRIBAR A PAK CHONG?
El primer que has de fer per anar a Khao Yai és arribar fins a la localitat de Pak Chong, la que es considera la principal entrada del parc.
Desde Bangkok
Existeix tant l’opció del tren, com del bus o la van.
El tren és una mica més econòmic i tarda una mica menys, al voltant de 2:30 h contra les 3 h que tarda un bus o una van, també és una mica més complicat d’agafar a Bangkok. Per això em vaig decidir per la van.
Hi ha autobusos i vans des de les 6AM fins a les 6:30PM gairebé cada hora, i també dos autobusos nocturns. El de la 1AM no té cap sentit, però el de les 3AM et pot anar bé si només vas a passar-hi el dia i el vols aprofitar al màxim, arribes a les 6:30AM just quan surt el sol.
Això sí, tingueu en compte que les vans surten “quan volen”, en comprar el bitllet ja et demanen estar 60 minuts abans i t’avisen que pot sortir fins 60 minuts després. Haureu d’anar a l’edifici A de la Mochit New Van Terminal i dir al taulell que toqui que teniu una reserva, d’allà ja us fan sortir fora per agafar-la.
Jo vaig agafar la de les 8AM (que va sortir a les 7 i poc) i em va costar poc més de 7€.
Podeu comprar qualsevol dels tiquets via 12go.asia. Tot i que no m’agrada gaire fer servir aquesta web (acostuma a ser més cara que si el compres directament a l’estació i apareix una ínfima part dels serveis que en realitat existeixen), crec que en aquest cas val la pena. La diferència de preu és mínima i la perdràs anant fins a Mochit, on el senyor va perdre l’espardenya o l’estació de tren oportuna, a més a més del temps que hauràs d’invertir per arribar-hi.
Per cert, en comprar el bitllet a aquesta web et diu que si portes un equipatge gran compris un altre bitllet amb el nom “luggage” o alguna cosa així. Ni cas.
Des d’Ayutthaya
En aquest cas només existeix l’opció del tren.
Teniu trens durant tot el dia amb intervals d’unes 3 hores com a màxim. Us deixo aquí un link amb els horaris (verificats el setembre de 2022). Tingueu en compte que els preus varien segons el tipus de tren, així que podeu mirar 12go.asia per veure quin tipus de tren és el de l’hora que us va bé i ja compreu el bitllet a l’estació.
Tingueu també en compte que la puntualitat no és el seu punt fort.
Des de qualsevol altre lloc
Si et trobes en qualsevol altre punt de Tailàndia, no et quedarà d’altra que anar a l’estació i preguntar per si existeixen MiniVans fins a Pak Chong (o quina combinació pots fer servir) i els horaris. A la que surts dels punts turístics aquí les coses funcionen així.
VISITAR KHAO YAI PER LLIURE
Un cop arribats a Pak Chong, una petita ciutat partida en dos per la carretera y enfocada sobretot a fer d’entrada al parc, sense gaire cosa a veure, Khao Yai està a uns 42 km.
Podeu fer servir un Songatew per arribar-hi (una camioneta que fa d’autobús), surt cada 30 minuts des del mateix lloc on us deixa la van si veniu de Bangkok i mol a prop de l’estació de tren. Us ho deixo marcat al mapa i una referència molt visual. Costa al voltant dels 15THB. També podeu intentar fer autoestop a la carretera que uneix el parc amb la ciutat.
L’entrada al parc són 400THB i un cop al visitor center ja trobareu mapes amb rutes vàries i també el preu i els itineraris dels guies. No recomano gens fer-ho sol perquè la gran majoria de vosaltres no sereu experts en la selva i ni és segur ni tampoc sabreu exactament el lloc on veure els diferents animals. Els guies coneixen l’entorn, les rutes, els hàbits dels animals, porten un telescopi perquè els vegeu millor, etc.
Per allotjar-vos teniu l’opció de fer-ho dins del parc, als bungalows (1680 o 2400THB depenent del dia i la temporada) o a les zones de càmping que ofereixen (30THB/persona + 150THB per la tenda de dos + si necessiteu sac o estora 30THB/cadascuna de les coses).
Us deixo aquí la web oficial en anglès del parc que us serà superútil si us decidiu per l’opció d’anar per lliure. Tots els preus, idees de rutes, formulari per fer reserves, etc.
VISITAR KHAO YAI AMB ALLOTJAMENT I EXCURSIONS
Després de mirar les diverses opcions que tenia per visitar Khao Yai em vaig decidir per aquesta. Si fas la suma de tot el que has de pagar si vas per lliure (transport + entrada + allotjament al parc + guia per les rutes) i el que et costa agafar l’allotjament més les excursions ja programades, la diferència de preu és mínima i és mol més pràctic.
Com us comentava més amunt, a la carretera de Pak Chong a Khao Yai teniu infinitat d’allotjaments per a tots els pressupostos, que també ofereixen rutes i excursions. Podeu fer una recerca prèvia i decidir-vos per algun (així us vindran a buscar quan arribeu) o anar a l’aventura i decidir allà mateix entrant als que us facin gràcia (arriscant-vos a no tenir lloc en alguns en temporada alta).
Jo em vaig decidir per GreenLeaf Guest House, que ofereix habitació doble per 300THB la nit i excursions d’un dia i d’un i mig (1500THB/persona per 1 dia, 1800THB per un dia i mig). Les excursions inclouen l’entrada al parc, el guia, el transport, snacks, aigua i el dinar per la d’un dia. No té aire condicionat, però jo no soc gens fan de per si i aquí la temperatura és agradable, amb un ventilador ja fas. També tenen servei de menjar per uns preus estàndard fins a les 9PM i el personal és una meravella.
Sens dubte us el puc recomanar, inclús em vaig quedar una nit més, ja que volia treballar una mica i l’ambient és tranquil i tenen bon WiFi. A més a més, si viatges sol allà podràs conèixer altres visitants per fer petar la xerrada amb una cervesa quan tornis. En el meu cas les excursions tampoc estaven massificades, érem 6 més el guia.
QUÈ VAIG VEURE A KHAO YAI?
Després que em recollissin on em va deixar la van, haver descarregat la motxilla, una bona dutxa i descansar una estona, vam començar l’excursió de mig dia.
Per cert, porteu pantaló llarg, calçat adequat per caminar i un impermeable per si plou. Si aneu amb una excursió normalment ells ja et deixen els mitjons per sangoneres, si no al visitor center en podeu comprar.
Font natural
El primer lloc on ens va portar va ser a un aiguaneix (manantial de tota la vida). La idea d’anar-hi és poder-t’hi banyar, però clar, rainy season… no venia gaire de gust.
Aquesta part va quedar una mica desdibuixada però el passeig per la selva i trobar alguna serp, que el guia es va preocupar d’agafar amb cura perquè poguéssim veure-la, no va estar malament.
Bat Cave
D’allà vam anar tirant cap a la segona part, la bat cave. Va deixar de ploure, amb el que vam poder gaudir-la del tot.
Primer vam entrar en una cova plena de ratpenats (pel nom no era gaire difícil d’intuir) i insectes diversos on, si no esteu massa preocupats pel que teniu al voltant i els sorolls que sentiu, podreu observar-los una bona estona.
Evidentment, no té cap mena de llum natural i has d’anar il·luminant amb un frontal o llanterna, vigilant de no fer gaire soroll amb les petjades per a no espantar-los. Per cert, tota mena d’ampolla o plàstic que pugui fer soroll deixeu-lo fora, per la freqüència són hiper susceptibles.
Ah! I els “monks” del monestir del costat baixen cada nit durant algunes hores a meditar, no tinc gaire clar que jo pogués fer-ho sense saber que tinc a sobre o als costats.
Però el millor va ser en sortir de la cova. Quan es pon el sol, milions (i aquesta dada és literal) de ratpenats surten en ordre de la cova per anar a buscar menjar i estan al voltant de 45 minuts fent tota mena de figures al cel. Fins allà on us arribi la vista podreu veure’n i observar com es mouen perfectament sincronitzats. Va ser un espectacle impressionant.
Després d’estar mirant això ja vam tornar cap a la GuestHouse per sopar, fer una cerveseta i descansar per l’excursió de l’endemà.
Buscant animals amb el jeep
A les 8 del matí ens van fer estar preparats a l’entrada. Amb el mòbil o la càmera al màxim de bateria perquè durés tot el dia, vam pujar al jeep amb la Tina (la guia per a aquesta excursió) i vam fer tot el camí fins al visitor center. A aquesta part encara no trobareu gaires animals, però alguna serp i algun cérvol vam poder veure.
Un cop allà, havent pres cafè, anat al lavabo i tots els “quehaceres” habituals, ja vam tornar a pujar al jeep per anar cap al trecking. Però rainy season un altre cop, en arribar a l’inici va començar a diluviar i vam haver de canviar l’ordre. Altre cop cap al jeep per anar a veure el salt d’aigua més important del parc.
Salt d’aigua Haew Suwat
Doncs, a veure, és un salt d’aigua d’uns 20 metres que cau en una mena de “llaguet” i des d’allà l’aigua va baixant pel riu. Tampoc hi ha gaire cosa més a explicar, així que us deixo una foto perquè pugueu fer-vos una idea del que és.
Està una mica allunyat del visitor center, així que si veniu per lliure haureu de buscar-vos la vida i liar algú perquè us porti fins aquí. També cal dir que és interessant sobretot a la rainy season, la resta de l’any podriem dir que és un “saltet”.
Per cert, aquí és on es va filmar l’escena del DiCaprio a The Beach saltant. A l’estació seca, per descomptat, la resta de l’any seria bastant perillós ni que ho fes un doble. De fet, no espereu saltar vosaltres, des de fa uns anys està prohibit per la quantitat de gent que s’hi feia mal o directament moria.
Trecking per la selva
I per fi va deixar de ploure i vam poder començar el trekking. Caminant constantment per un fangar ple de tolls, això sí.
No va ser res exigent, uns 4 km a través de la selva, amb una parada per descansar al costat d’un llac.
Entre el soroll constant d’animals i arbres que pots sentir-hi, vam poder veure micos, esquirols, serps, pica-soques (o pájaros carpinteros de tota la vida) i, és clar, mosquits i insectes de tota mena. També arbres en què podries haver viscut sota les seves arrels i d’altres no tan impressionants.
No és que sigui res superextraordinari, però tampoc és que tinguem una cosa així al costat de casa. I si li sumes l’entorn en què et trobes fa que valgui mol la pena.
Us deixo algunes fotos dels animals, arbres i paisatge que us explicava que crec que és la millor manera que pugueu apreciar-ho.
Buscant Elefants
Un cop acabat el trekking, ja gairebé les 5PM, vam dedicar la resta del dia a intentar trobar algún elefant. Aquesta part és una mica pesada perquè puges al jeep i no fas res, només anar mirant el paisatge per una carretera com la de la foto i esperar que en sec s’aturin, que voldrà dir que n’han trobat algun.
És curiós com a la que un guia en troba, avisa als seus compis i aquets a d’altres, perquè pugui apropar-s’hi també. A la nostra guia la va avisar el seu germà, fotògraf del parc, però quan vam arribar a la zona ja no hi va haver manera de poder veure’l.
De fet, és complicat trobar elefants en aquest parc. Ja ho sabia abans d’anar-hi, així que no va ser cap desil·lusió no fer-ho. Si la vostra finalitat principal és aquesta, millor busqueu un santuari d’elefants que venir aquí. Aviat us deixaré un article relacionat amb aquest tema perquè no aneu a qualsevol.
I fins aquí tot el que us puc explicar de Khao Yai. Des d’aquí torno cap a la ruta mainstream i vaig cap a Ayutthaya a veure les ruïnes de la capital siamesa entre 1351 i 1767. Us explico al proper article tots els detalls, ens llegim allà!
Espero que hagi estat d’ajuda la informació i si teniu qualsevol dubte o voleu aportar alguna cosa us llegeixo als comentaris. No oblideu subscriure-us i seguir-me a les xarxes socials com @passejantlabarretina
Pingback: AYUTTHAYA. COM ARRIBAR, COM VISITAR-LA I QUÈ VEURE - Passejant la Barretina