BANGKOK PER A PRINCIPIANTS (III): QUÈ VEURE. EL QUE VAIG FER I EL QUE SE’M VA QUEDAR PER FER

I ara sí! Després de la informació general i els consells sobre com moure’s, arribem a la tercera part de l’article, què veure i què fer a Bangkok.

N’hi ha moltíssimes (així d’eterna m’ha sortit aquesta part de l’article), així que us deixo primer el que jo vaig fer i us puc recomanar, amb informació pràctica sobre preus i com arribar-hi. I després el que va quedar-se per fer, amb el que va passar perquè no us passi el mateix, i també la crítica d’altres persones que sí que ho havien fet.

QUÈ VAIG FER?

Caminar i pedre’t

Com us he explicat a la segona part de l’article, si estàs allotjat per la zona de Khao San i t’agrada caminar i perdre’t, tens el gran avantatge que tota la part històrica la pots visitar a peu. Si en algun moment ja no pots més, sempre ets a temps d’agafar un TukTuk per tornar a l’allotjament. Us recomano molt fer això perquè és la millor manera de poder veure llocs no tan plens de turistes. Jo ho vaig fer i us prometo que és una de les coses que més vaig gaudir.

Gran Palau

Com us he comentat a la primera part de l’article, construït el 1792 sota el mandat de Rama I. És un complex d’edificis, entre els quals destaquen el Wat Pha Krew on es troba el Buda Esmaragda, molt important pels tailandesos, i també l’edifici central.

L’entrada és de 500THB (gairebé 15€) i obre de 8:30AM a 3:30PM. Tot i que l’entrada és caríssima si la compares amb la resta, crec que realment val la pena visitar-lo.

Ull perquè les regles de vestimenta no són les d’un temple, aquí també demanen sabata que tapi el taló o mitjons. Tot i que als cartells ho especificava, també us dic que jo vaig entrar amb les sandàlies totterreny i vaig veure a d’altres amb el mateix calçat. Si voleu anar així, porteu uns mitjons a la motxilla i llestos.

Per arribar-hi, si esteu allotjats per Khao San, podreu fer-ho caminant sense problema, si no haureu d’agafar qualsevol dels mitjans de transport privats que us he comentat a la segona part de l’article. Us recomano que aprofiteu i visiteu just després el Wat Pho i el Wat Arun.

Wat Pho

Es troba just al costat del Gran Palau i és un complex de temples entre el que destaca el Buda Reclinat, recobert d’or i de 46 metres de llarg per 15 d’alçada. És realment impressionant.

Per mi, era una de les coses que més ganes tenía de veure a Bangkok i quan vaig ser-hi davant va ser un… OMG! Està aquí!

L’entrada costa 100THB (gairebé 3€) i l’horari és de 8AM a 6PM de dilluns a diumenge. Per la ubicació val la pena veure’l juntament amb el Gran Palau i el Wat Arun.

Aneu vestits amb la roba adequada per a visitar un temple (genolls i espatlles cobertes).

Wat Arun

Just a l’altra banda del riu es troba el Wat Arun o Temple de l’Alba (alba de “amanecer”, no de l’Alba la veina del 2òn).

Podeu creuar a l’altra ribera amb una barca per 10THB (ni 30 cèntims d’euro).

Temple d’estil Khmer amb una torre central d’uns 70 metres d’alçada.

Havia llegit que des que no es pot pujar no val la pensa visitar-lo i amb veure’l de lluny n’hi ha prou, però no puc estar en més desacord. Els detalls que té i l’estat de conservació és boníssim.

L’entrada és de 100THB, l’horari de 8AM a 6PM i, com a recomanació persona, us diria que veure’l des del riu quan cau el sol i s’illumina es preciós.

No em pregunteu per què, però a mi la senyora de la porta no va voler-me cobrar entrada. No sé si perque estava plovent a bots i barrals, si perque eren gareibé les 6 o què va passar, però “go, go, go” i allà que vaig entrar.

Wat Saket (Golden Mount)

També conegut com a Golden Mount. Com us podeu imaginar es troba en un petit turonet i fa que tingui unes vistes bastant maques tant de la part antiga com dels gratacels. Podeu arribar-hi caminant si esteu per la part històrica.

Hi ha 300 escales per arribar-hi, però tranquis, són esglaonets, hi ha difusors d’aigua durant tot el camí i llocs on anireu parant per a tocar les campanes, com jo a la foto.

L’horari és de 8AM a 5PM i l’entrada són 20THB (poc més de 50 cèntims).

Chinatown

I aquí arriba el caos absolut, però també un caos absolutament meravellós. Al carrer principal i les perpendiculars hi trobareu un munt de paradetes on venen tota mena de menjar i coses vàries. És una mica estressant perquè està abarrotat de gent, cotxes i motos, les voreres són estretes i s’ha d’envair la calçada per a poder cabre-hi.

Tot i això, a mi em va encantar. Podeu arribar en MRT a la parada de Hua Lamphong i de camí al carrer principal us trobareu el Wat Traimit (Temple del Buda d’Or) i la Chinatown Gate. Passegeu i perdeu-vos una mica, i ja posats dineu o sopeu en alguna de les parades.

Khao San Road

El carrer dels “mochileros” per excel·lència. Igual que la ciutat en general, a mi em va produir un amor-odi constant. Abarrotada i molt sorollosa, hi trobareu tant llocs per menjar, pubs diversos amb música a tot volum, gent que us vol vendre des d’un tratge fins a un escorpí, d’altres que us volen vendre una polsera amb les frases més absurdes que imagineu, passant per la carn de cocodril, etc.

I també moltes parades de venda de marihuana. Tailàndia la va legalitzar el juny de 2022 i en alguns llocs podríem dir que és “la festa del porro”. El mateix que els “laughing balloons”, globus plens d’un gas que has d’anar aspirant i expirant dins el mateix globus i que, pel que m’han explicat, també s’estan posant mol de moda a França.

Ja us deixo a la vostra elecció quines d’aquestes coses voleu provar, però passeu per aquest carrer i seieu a beure una cervesa ni que sigui.

Si voleu prendre alguna cosa més tranquil·lament, podeu anar al carrer paral·lel (Rambuttri Alley) que també està plena de tot però sense la massificació ni el soroll de Khao San.

Parc Lumphini

El que vindria sent La Ciutadella o El Retiro de Bangkok. Un parc enorme, amb les seves zones verdes i els seus llacs, en el que pots trobar a gent jugant a bàsquet, fent ioga, marcant-se un speech, fent pic-nic o simplement tirats “a la bartola”.

Crec que és una bona opció per al primer dia, amb el jet-lag, i així evitar ficar-se entre la multitud de turistes.

La millor forma d’arribar-hi és fent servir grab o bolt, les apps de les quals us vaig parlar a la segona part de l’article.

A més a més, si és la vostra primera parada a Tailàndia, també podreu veure per primera vegada els Dracs de Komodo, uns rèptils enormes que poden arribar als 3 metres i comencen a ser un problema per sobrepoblació en aquest parc, arribant inclús a sortir-ne i causar una mica de caos.

En principi, tot i que són carnívors, no ataquen a les persones, però jo no m’hi acostaria gaire per si de cas.

Visitar algun centre comercial

Els més coneguts són el MBK, on les coses no tenen un preu marcat i has de regatejar, a més a més d’anar amb compte amb les falsificacions, IconSiam, el més modern, amb fonts i inclús un mercat flotant fake a la planta baixa; i SiamParagon, el més luxós i que no he visitat.

Per arribar-hi, IconSiam té la seva pròpia parada de BTS i MBK està al costat de National Stadium, tot i que segons on siguis tardaràs més a arribar al BTS que agafant un transport privat que t’hi porti.

Està bé anar a passar la tarda entra aire condicionat, compte perquè com a tot arreu està a tot gas i tindreu fred, però no deixa de ser una cosa que també pots fer a occident. Són enormes però no tan diferents de, per exemple, el Westfield London.

Jo m’ho saltaria si aneu justos de temps, a no ser que aneu caminant i veieu que esteu a prop, aleshores sí, entreu i doneu un tomb.

QUÈ SE’M VA QUEDAR PER FER?

Aquesta part, per raons òbvies, no té fotos. Quan torni a Bangkok l’actualitzaré.

Passeig en barca pels Khlongs

Avui en dia, tot i que la majoria s’han drenat i reomplert per a ús dels automòbils, continuen existint multitud d’aquests canals, sobretot a la part occidental del riu.

Podeu apropar-vos a qualsevol dels embarcadors i negociar el preu, el temps i inclús l’itinerari si us interessa que us deixin a una parada diferent. Uns 1000THB (poc més de 27€) per un parell d’hores és preu estàndard. Us donaran un tomb pels canals i podreu fer-vos una idea de com es vivia abans a Bangkok. Pel que em va explicar un francès, inclús trobes persones oferint els seus oficis de tota mena.

A mi se’m va quedar per fer perquè li volia dedicar un dels últims matins i va estar caient el cel tot el dia. No sabeu la ràbia que em va fer.

Pujar a algun dels rooftops

A la zona dels gratacels hi ha molts d’aquests bars al terrat, des d’allà tindreu unes vistes espectaculars tant dels altres gratacels com de tot Bangkok, per veure la seva extensió en tota la seva esplendor.

El més alt i modern és el MahaNakhon, un edifici amb forma com de tetris de 314m i amb una part del terra de vidre per als que no tingueu vertigen.

L’entrada costa més de 1000THB només per pujar i fer-te la foto de rigor, em va semblar un abús, però això ja ho deixo al vostre criteri.

Sé que existeix el rooftop d’un hotel (més baixet) al que es pot pujar gratuïtament, però no vaig aconseguir saber quin era… A veure si ho feu vosaltres i m’ho expliqueu als comentaris!

Mercat de Chatuchak

El mercat més gran de Tailàndia, amb fins a 15.000 parades. Menjar, roba, accessoris, ceràmica, postals, records i tot el que pugueu imaginar-vos.

Obre els caps de setmana i podeu arribar-hi en MRT a la parada Kamphaeng Phet o en qualsevol mitjà de transport privat.

A mi se’m va quedar per fer perquè el primer cap de setmana estava visitant tota la part històrica i al següent ja vaig marxar de Bangkok. Suposo que no deixa de ser un mercat com tants d’altres que pots trobar a Tailàndia, però en gegant.

La pròxima vegada serà visita obligada a Bangkok.

Mercat flotant i mercat de la via del del tren

Estan a gairebé 100km de la zona mainstream de Bangkok, per això us recomanaria que aneu en una “van” fins allà (una camioneta de les de tota la vida) que podeu comprar via 12go.asia (una web per a comprar els bitllets per trasllats) o contracteu una excursió.

El que no us recomanaria és que intentéssiu fer com jo i d’altres “mochileros” intrèpids, anar per lliure amb la combinació bus/tren fracassant estrepitosament. Vam perdre el tren per arribar per la complicació de moure’s per Bangkok, i perquè gairebé ningú a l’estació parla anglès, els cartells són en Thai i, com a tot arreu, la quantitat de gent és important, amb el que és complicat saber cap on anar. Si voleu intentar-ho i teniu èxit, expliqueu-m’ho també als comentaris!

Per crítiques de persones que sí que hi han estat: els pocs mercats flotants que queden s’han convertit en una turistada més, però el mercat de la via del tren sí que és molt curiós de veure.

De totes maneres, és més que probable que la pròxima vegada hi vagi, crec que sempre està bé formar-se l’opinió per un mateix.

I fins aquí les meves recomanacions a Bangkok! Per fi (sí, per fi), deixo aquesta ciutat i me’n vaig cap a Khao Yai, un parc natural al nord-est de Bangkok. No us destriparé aquí el següent article, però ja us dic que em va encantar i no vaig poder ser més feliç de deixar enrere la ciutat. Ens llegim allà!

Espero que us hagi estat útil la informació i qualsevol dubte us llegeixo als comentaris. No oblideu subscriure-us fent servir la barra lateral i seguir-me a instagram com @passejantlabarretina.