I després de tenir el segell al passaport (us deixo el link a la documentació necessària i tipus de visats), haver fet els musts a l’aeroport i arribat a l’allotjament per a deixar la motxilla com us vaig comentar en l’article anterior… per fi estem llestos per a recórrer Bangkok! Me’n moro de ganes i segur que vosaltres també!
He dividit aquest article en tres parts per la quantitat d’informació sobre la ciutat. Aquesta part per a donar una mica de context general i saber on allotjar-se als que com jo sigueu novatos a Bangkok i tingueu curiositat per saber algunes dades. La segona que explica com moure’s per la ciutat. I la tercera sobre què veure.
Anem per feina!
POBLACIÓ I EXTENSIÓ
Com segur que ja sabeu, Bangkok és la capital de Tailàndia i la seva ciutat més poblada.
Té una població de més de 9 milions d’habitants i si sumem la seva àrea metropolitana arriba gairebé als 15 milions (dades de 2019). Per raons òbvies, la majoria d’ètnia Thai i de religió budista (al voltant del 90%), si bé en ser la capital té també comunitat índia i xinesa, entre d’altres, a més a més de certa quantitat de persones occidentals residents, fent-la una ciutat bastant cosmopolita.
La ciutat de Bangkok compta amb una extensió de 1568km2 dels que només recorrereu uns quants, no patiu. Per a fer-nos una idea això és, més o menys, 3 vegades la ciutat de Madrid tant en extensió com en població, o més de 6 vegades la ciutat de Barcelona en població i més de 15 en extensió. Res, com aquell qui diu.
De fet, la província actual de Bangkok es va crear el 1972 fusionant la província de Phra Nakhon amb la província de Thon Buri, ja que s’havia creat una conurbació “de facto”. Encara hi ha algunes petites zones agrícoles i inclús una petita zona forestal. Estic bastant segur que no veureu cap d’aquestes zones.
CLIMA I MILLOR ÈPOCA PER A VIATJAR
El clima de Bangkok és tropical amb temperatures altes tot l’any i una altíssima humitat en estar al costat de l’oceà i travessada per un riu. Té una època de pluges (de maig a octubre), una època seca (de novembre a febrer) i una època calorosa (març i abril).
Per això la millor època per a viatjar és de novembre a febrer, tot i que també la més cara, per ser l’estació seca i “fresca” (tot i que de fresca no tingui res). Jo, personalment, estic aquí des de finals d’agost i, de moment, no us enganyaré, plou moltíssim i gairebé cada dia però es concentra en un temps concret, deixant la resta del dia per a gaudir de la ciutat.
Us diré que als meus aparells electrònics els va agradar bastant menys que a mi el canvi de clima. El meu Mac va deixar de detectar la bateria i s’apagava sol sense motiu, i el meu iPhone va començar a escalfar-se fins a nivells preocupants, deixant inclús de funcionar la càmera. Al cap dels dies sembla que s’hi van acostumar i van tornar a funcionar normalment.
FUNDACIÓ DE LA CIUTAT
La història sobre la fundació de la ciutat, en versió resumida per a no avorrir-vos, és:
El 1768 el rei Taksin després de perdre la guerra contra els birmans i ser arrasada Ayutthaya, capital anterior del Regne de Siam (com es coneixia a Tailàndia fins al segle XX), va decidir traslladar la seva capital més al sud, a la ribera occidental del riu actualment conegut com Chao Phraya. Abans ja existia poble al mateix lloc que es feia servir com a punt comercial al trobar-se en un indret estratègic per a l’entrada de les naus fins a l’anterior capital del Regne.
Al 1782, després de la deposició de Taksin, Rama I, el primer de l’actual dinastia Chakri, va fer construir un gran palau a l’altra ribera del riu, l’oriental, per a què en cas de nova invasió birmana els fos més fàcil fugir i li va donar l’actual nom (ojo que vol dir ull! No és Bangkok, us ho explico més avall perquè té tela). De la conjunció d’aquests nuclis va néixer el que avui coneixem com a Bangkok i es considera aquesta data la fundació de la ciutat.
CURIOSITAT
Com a curiositat us diré que el seu nom real i oficial no és Bangkok, aquest nom va heretar-se de l’anterior punt comercial i així és com se la continua coneixent internacionalment.
En la seva versió abreujada i utilitzada de forma comuna el nom oficial és “Krung Thep Maha Nakhong” o simplement “Krung Thep”, que es pot traduir com “La ciutat dels Àngels”, i la seva versió completa (agafeu-vos fort) “La ciutat dels àngels, la gran ciutat, la residència del Buda d’Esmaragda, la ciutat inexpugnable del Deu Indra, la gran capital del món dotada de nou gemmes precioses, la ciutat feliç, que abunda en un enorme Palau Reial que s’assembla a la llar celestial on regna el Deu reencarnat, una ciutat cedida Indra y construïda per Vishnukarn”. No us escriuré la versió en Thai perquè dubto que ningú la llegeixi.
Per raons òbvies es tracta d’un nom en desús, qualsevol escriu això cada cop que has d’omplir un formulari o li diu a la persona de la taquilla de l’estació d’autobusos.
ON ALLOTJAR-SE
Si ets “mochilero” i busques allotjament econòmic, la millor zona serà Khao San Road. A més a més, podràs moure’t a peu per tota la zona històrica de Bangkok.
Pero ojo que vol dir ull! Jo no m’allotjaria a la mateixa Khao San, és un carrer mol sorollós i ple de moviment fins altes hores de la matinada. Els dies que us vingui de gust descansar és probable que no pugueu dormir fins tard. Allunyeu-vos algunes “illes de cases” (no sé com definir-les aquí) i podreu descansar millor sense estar just a sobre del sarau.
Teniu infinitat de Guest House a la zona. Feu un tomb o confieu en les valoracions de Booking o Agoda (apunteu-vos aquesta app, l’he descobert fa res i és meravella pura).
Jo em vaig allotjar al ZeeThai Hostel, ni a 10 minuts de Khao San, i puc recomanar-lo si el que busqueu és ambient jove i “mochilero”. Bona common i també amb una terrassa. Per mi va ser la primera parada i vaig agrair mol estar envoltat de gent amb qui xerrar una mica, compartir estones i inclús sortir de festa.
Si busques alguna cosa una mica més tranquil·la però també amb bons serveis i ben comunicada, podeu provar la zona de Sukukhumvit, tot i que també una mica més cara. Aquesta recomanació no és meva sinó d’uns alemanys que fa uns mesos que viuen a Bangkok.
IMPRESSIÓ PERSONAL DE LA CIUTAT
La meva impressió personal és que, en general, no és una ciutat bonica, còmoda ni gaire agradable, però sí que molt interessant, curiosa i amb llocs preciosos. És absolutament caòtica, plena de gent i trànsit, cosa que al començament “mola mazo” però amb els dies es pot fer una mica pesat.
A més a més, l’extensió és enorme, amb el que sumat al caos fa bastant complicat moure’s. La xarxa de transport públic, deixant de banda els busos que no s’entenen gaire, segons el meu parer no és que sigui gran cosa, tot i que en això algun que d’altre occidental m’ha dut la contrària. Jutgeu-ho vosaltres mateixos i m’ho expliqueu.
Per tot això, jo no hi estaria massa temps. Jo vaig ser-hi 8 dies i els últims 2-3 ja només desitjava sortir d’allà a qualsevol altre lloc una mica més tranquil. Ara bé, el mateix que us dic això, us dic que tornaré, perquè estic segur que li puc treure mol més partit.
I fins aquí la primera part de l’article! Us explico a la segona part les diferents formes que teniu per moure-us per aquesta caòtica ciutat. Ens llegim allà!
Si teniu qualsevol dubte us llegeixo als comentaris. I no oblideu subscriure-us fent servir la barra lateral de la dreta i seguir-me a instagram com @passejantlabarretina.
Pingback: BANGKOK PER A PRINCIPIANTS (II): COM MOURE’S – Passejant la Barretina
Pingback: BANGKOK PER A PRINCIPIANTS (III): QUÈ VEURE – Passejant la Barretina